Llega el invierno y las dificultades económicas de una mayoría se incrementan con las abultadas facturas de luz y gas, se agudizan las consecuencias de no poder pagar. El frío y la humedad favorecen que enfermemos, la muerte como siempre acecha más a la gente pobre. Desde hace unos años, gracias a las compañeras d’Enginyeria Sense Fronteres y otros colectivos existen medidas paliativas contra la llamada “pobreza energética”. Las compañeras d’ESF tratan de informar, acompañar y asesorar a la gente afectada, ya que a pesar de que es la administración la que debería hacerlo todavía hoy mucha gente desconoce las ayudas que se ofrecen y porque muchas veces, es la misma administración la que pone impedimentos llegando al incumplimiento de la ley. Pero no tratan ni tratamos sólo de eso, la propuesta es amplia, hay que vincular las afectadas, luchar contra el estigma de culpabilidad y vergüenza que se sufre y generar espacios donde no sentirse solas. Donde nos organicemos para no tener que pagar deudas que alimentan la espiral de pobreza a la que nos aboca el sistema, donde buscar las conexiones con nuestros vecinos para desentrañar las causas de un sistema en el cual 3 personas en España acumulan la misma riqueza que 14 millones.

A día de hoy en nuestros barrios existen múltiples iniciativas que tratan de encarar la lucha contra la desigualdad desde diferentes ámbitos, estas iniciativas, que parecería que en el mundo de hoy globalizado e hipercomunicado han de estar conectadas, paradójicamente parecen estar más aisladas que nunca. La falta de espacios de encuentro donde no sea necesario comprar o vender, donde la cara conocida no sea un trabajador sino un compañero han favorecido esto. Por eso en El Cargol queremos generar un espacio de confianza y donde estas alternativas tengan un punto de encuentro.

Esta charla fue un primer contacto, como todo lo que se inicia es incierto y vacilante, y como todo lo que se inicia desde abajo sin grandes multitudes. Pero la buena noticia es que existen colectivos y espacios como éste donde socializar, confraternizar y encarar una lucha difícil pero sin duda alguna con la razón y la moral de nuestra parte.

Tot seguit, posem les impressions de Laila Akkaouj que va assistir a la xerrada, la qual vam poder entrevistar des de la Fundació Casal l’Amic.

Considera que la xerrada va ser interessant, perquè no ho coneix tot, i gent com la que va organitzar la xerrada si. D’aquesta manera se’ls va poder explicar i ajudar. T’informen de quina tarifa tens i t’expliquen què és el “Bono Social”. Comenta com “m’ajuden a entendre-ho bé, vas a Endesa i no t’expliquen res, al contrari… encara t’enreden més, com em va passar a mi” i segueix “amb la gent que ens va fer la xerrada, et donen més solucions de les que et penses que tens i això et dóna esperança. Ara torno a tenir el “Bono Social” i aquest cop és pels ingressos familiars i no pel fet de ser família nombrosa”. Ella es pensava que només el podia demanar per ser 6 persones a casa, però per motius de permisos, li ho van retirar. Creia que ja no tenia dret a tenir-lo ni a tornar-lo a demanar, però gràcies a la xerrada va descobrir que el podia tornar a demanar per la manca d’ingressos familiars. Tampoc coneixia que aquests tipus d’associacions tenen advocats i que et poden orientar en d’altres dificultats que puguis tenir.

Continua dient-nos “a la xerrada em vaig sentir bé i reconfortada, al saber que tenia una solució al meu problema, i també perquè al anar a xerrades com aquesta, aprens coses, i aprendre, sempre et fa sentir bé”. Estava contenta perquè ho expliquen tot d’una manera molt senzilla i entenedora i considera que, haurien d’haver-hi més xerrades com aquesta. Recomanaria a tothom a anar-hi, encara que no tinguin la seva problemàtica, és una manera de conscienciar al món del problema que pot tenir una família quan li tallen la llum, l’aigua o el gas i més quan, quan parlem d’una família amb nens i nenes petites. Per últim, ens comenta “em va sorprendre veure gent que no sabia que podrien ser-hi. Està molt bé que hi hagi associacions com el Cargol, i que facin coses per les persones”.

Centre Social Autogestionat El Cargol