Hola! Som la Marta i el Borja, i tots dos vam iniciar el moviment Ponent Lovers des d’un grup a la plataforma virtual de Facebook, però ara també ens podràs trobar a Instagram i Twitter. Ponent Lovers és un moviment altruista, autofinançat (no finançat ni promogut per cap entitat ni grup municipal), format per dues persones amb ganes de canviar, avançar, crear xarxes, unir i dialogar. El nostre objectiu principal és mostrar i demostrar que hi ha una altra manera de VEURE, ENTENDRE i RESPIRAR els barris de Ponent de Tarragona.

Volem donar veu a totes les persones, entitats i associacions de Ponent i reivindicar que Tarragona és Ponent i Ponent és Tarragona.

Són necessàries més activitats, projectes i propostes que incloguin als barris així com més polítiques socials que ens ajudin a avançar com a societat multicultural. La seguretat i la neteja són drets bàsics i essencials, també formen part de la nostra preocupació, però no som partidaris/as d’associar la inseguretat i la delinqüència exclusivament als nostres barris ni a un sol tipus de col·lectiu.

La nostra activitat principal, per tant, es basa en valorar els aspectes positius dels barris de Ponent sense deixar de reivindicar els nostres drets bàsics com a ciutadans i ciutadanes de la ciutat de Tarragona.

Una mica més sobre nosaltres…

En aquesta ocasió i per no allargar molt l’article us presentarem a la Marta, creadora del grup al Facebook, l’espurna inicial de Ponent Lovers:
“Hola! Sóc la Marta, mestra d’Educació Infantil des de fa 10 anys i Tècnica Superior en Dietètica des de fa 15, també mare d’una nena de 2 anys i mig. M’agrada la música, el cine fantàstic, cuinar i les sortides a la natura. Treballo com a mestra a una escola del barri i em dedico a la divulgació en nutrició de manera altruista. També, des de fa molt poquet formo part de l’associació de veïns i veïnes del meu barri, com a secretària i responsable de xarxes socials”.

“Visc a Camp Clar des que tenia 1 any, ara en tinc 39. Visc aquí, treballo aquí i faig vida aquí, encara que per motius familiars i vinculació emocional també freqüento altres zones de la ciutat de Tarragona, pobles de Catalunya i ciutats d’altres comunitats d’Espanya”.

“La meva mare era manxega, de Miguelturra, Ciudad Real, i va venir a Catalunya amb una part de la seva família als 14 anys, a La Riera de Gaià. El meu pare era lleidatà, de Rocafort de Vallbona, i van venir a Tarragona amb els meus avis quan ell era jove també. Els meus avis per part de pare, la Delfina i el Ramon, van tenir durant molts anys una botigueta a la Part Alta, al carrer La Nau. Ara, aquesta botiga és un local social, com a dada curiosa”.

“En aquesta petita biografia no poden faltar les oliveres! Ni els ametllers, ni les vinyes, ni els camps de blat, de civada, d’ordi… Ni l’olor de granges de porcs just a l’entrar a Rocafort de Vallbona! Una olor que es movia entre el fàstic i l’adoració perquè era signe que ja estava allí, un cap de setmana més.

Ni puc deixar d’esmentar les hores i hores que el meu avi, ‘el meu padrí’, es passava pujat al tractor! Les hores que “la meva padrina” passava cuinant per a vint! La terra, el fred, el sol, la roca, la “marinada” de les tardes “sota el campanar”, el Mariano, “el Canyet i el seu acordió al cafè”, “les borrasses”. La bicicleta amunt i avall amb els cosins i les cosines de La Riera, els genolls pelats, la platja, el salitre, el yayo curro al futbol. Això ho de dir en la meva llengua materna: estar en la calle con los vecinos y vecinas más grandes de la urbanización y subir cuando la mama me llamaba a viva voz por el balcón porque empezaba ‘Heidi’, la Feria de Abril en Bonavista, las sevillanas, el tren de la bruja y el olor a pinchitos, las múltiples fiestas de cada barrio cuando llegaba Junio, orquestas, patatas bravas, algodón de azúcar, coches de choque…”.

“Per tant, com es pot arribar a intuir, vaig créixer entre la multiculturalitat d’un barri obrer a Tarragona i la calma de dos petits pobles dedicats a l’agricultura i a la ramaderia. I com jo, sé que molts i moltes que m’esteu llegint també”.

“Qui ha crescut a un barri com el meu sap de què parlo: expressions, costums, sabors i olors provinents de Castella i Andalusia, llocs d’on provenen la majoria de persones que, com la família de la meva mare, havien vingut a Catalunya buscant un futur millor. Al bloc on jo visc, tothom ens coneixem des que vam arribar. Els meus veïns més propers, les meves veïnes més properes m’han vist néixer, créixer, caminar, anar a l’escola, a l’institut, a la facultat, festejar, casar-me, ser mare… Han estat testimonis i partícips de molts moments de la meva vida, els més feliços i també els més tristos. El meu vincle amb el meu barri és emocional i té una història. Com el teu”.

“Com podria doncs no voler valorar al barri i a les persones amb què he compartit tantes experiències? Tothom té una història a Ponent. Tothom té un vincle especial amb el seu barri. Tothom té una ideologia o altra. Tots i totes tenim les nostres diferències, però és precisament aquest fet el que ens ha fet especials als ponentins i les ponentines de Tarragona i és per això que un dia vaig decidir iniciar aquest moviment perquè juntes i junts sumem molt més que per separat, perquè hi ha una altra forma de viure, veure i respirar els barris de Ponent. Perquè de les nostres diferències en podem aprendre tant o més que de les nostres similituds, així ha estat històricament.

Així doncs: fem barri! Fem Ponent! Ponent en positiu!”.

Marta i Borja.
Ponent Lovers.