1. TOTS I TOTES SUMEM. EL POTENCIAL DEL PROCÉS COMUNITARI.

Daniel Osiàs i Miriam Rodríguez (Director de projectes i Cap d’àrea de Comunitat Educadora)

El taller pretén mostrar la construcció d’un procés comunitari en un territori fictici per a evidenciar el potencial de la comunitat com agent de canvi mitjançant una situació fictícia i dinàmiques basades en el role-playing.

Explicació de Territori:

• 70.000 hab.
• Classe obrera
• Atur 30%
• Creixement als anys 90
• Banc d’aliments desbordat i serveis socials
• 32% fracàs escolar
• Joves-ocupació espai públic
• Molts sectors fragmentats

El treball comunitari s’ha de construir a poc a poc fins que es consolidi com una manera d’entendre la participació en allò comú , una manera diferent de treballar que dona fruits a llarg termini.

Conclusions:

Pro

• Treball Comunitari = energia social
• Interacció de múltiples agents en el treball comunitari
• Avalar i promoure

contra

• Desil·lusió
• Risc de clientelisme

dubitatiu

• Risc de Maduració o projecció lenta
• Metodologia o producte?

 

2. TEIXINT TERANYINES.

Natàlia Avilés i Chiki Ortega (educadors del projecte A Peu de Carrer)

Exposem els elements identificatius del teixit comunitari d’un territori per mitjà d’una acció socioeducativa concreta. Mitjançant una dinàmica construïm el teixit comunitari.

Contextualització:
• Zona d’actuació: Barris de Ponent de Tarragona
• Total Població: 27.925hab.
• Mapa multicultural i en risc d’exclusió social
• Desconnexió entre part de la població i els serveis existents
• Sentiment arrelat a cada barri
• Territorialitat

El taller pretén fer palesa de la quantitat i diversitat d’agents necessaris per a realitzar una acció concreta en un territori, bé siguin d’aquest o no. Els educadors del projecte d’A Peu de Carrer, a través de la intervenció socioartística Formi-guejant, explica els processos necessaris per al desenvolupament d’aquesta acció així com els resultats de les vinculacions amb els diversos agents.

Es busca l’impacte inicial repartint un llistat amb més de 25 agents aparentment aliens a l’acció en concret. Conseqüentment, els participants es mostren sorpresos al saber que tots ells són necessaris per a la realització de l’activitat exposada.

És interessant veure les reaccions dels participants mitjançant van encaixant totes les peces del trencaclosques fins arribar a l’obra final: Formi-guejant.

Conclusions:

– Cal tenir en compte la diversificació dels agents que treballen en el mateix territori.
– És important actuar i respectar els tempos i processos dels altres agents.
– Tot i que a priori semblin peces de diferents trencaclosques, és gratificant veure com es pot fer col•laborar a tants agents que inicialment es mostren inconnexos

 

3. JUGUEM A LES CADIRES.

Lluis Mas (Cap territorial del Casal dels Infants)

La dinàmica és la mateixa que el joc de les cadires. Amb una variant, la gent no s’elimina només es treuen les cadires. Per tant cada cop hi han menys cadires per al mateix número de persones.

La importància de l’ús de l’espai públic; com és important fer moure a la gent en les dinamitzacions, la cohesió de grup.
El taller està enfocat en el treball en l’espai públic però per la homogeneïtat dels participants del taller es fa un canvi de dinàmica a l’hora d’expressar una problemàtica en concret per part dels participants. Es dedica una part del taller a aquest cas per finalitzar amb la dinàmica pensada.

CAS PRÀCTIC

Espai: centre cívic
Habitants barri: 20000
Recursos o serveis: centre obert, esport , fundacions ,casal d’avis , Guàrdia urbana, hotel d’entitats, CAP centre salut, fàbrica.
Problemàtica: la gent no fa ús dels recursos, és la gent de fora qui fa ús.
Objectius :
• Aconseguir que el centre cívic sigui un espai accessible per al barri.
• Promoure la participació de altres agents en el treball en xarxa.

Detecció possibles causes :

• Preus de tallers que s’ofereixen.
• Nivell socioeconòmic del barri.
• Competència de les entitats amb l’ajuntament.
• No hi ha sistema de beques.
• Dependència de l’administració.

Conclusions:
• Espai cobert i amb èxit però no per a la gent que es pensa, la gent del barri.
• Coordinació amb altres recursos com centre obert per a que, per mitjà de beques, puguin gaudir d’altres activitats que es fan al Centre Cívic.
• Buscar entitats amb les mateixes finalitats.
• Plantejar-se: qui viu al barri i què he de generar i com ho he d’aconseguir?

Dinàmica: Joc de les Cadires

Taller fàcil i dinàmic, tothom ha col•laborat i ha buscat la forma de resoldre el conflicte tot i ser personal.
Conclusions:
• Grup molt homogeni i poc intergeneracional.
• Participació majoritariament femenina, només 1 home
• Gent que es coneix entre ella
• Mateixa cultura.
• La homogeneïtat en el taller ha estat un handicap per realitzar un treball més ric més enllà de la dinàmica.

 

4. EL REPTE DE CONVIURE.

Mohamed Ait Abou i Alba Pallisé (tècnics d’intervenció comunitària d’ACISI

Reflexió sobre la corresponsabilitat en la sostenibilitat de la convivència en una comunitat des de la implicació individual i col·lectiva de cadascun dels ciutadans i ciutadanes.

Dinàmica: Caminar plegats i saludar-se de formes diferents.

• Interacció per crear lligams i confiança entre els participants
• Veure com l’altra persona rep les coses, perdre la vergonya, empoderar-se.
• Trencar les barreres culturals, físiques…

Factors importants a tenir en compte :

– Temps

– Context (als pobles és molt diferent de les ciutats

– Diferents interpretacions, actuacions i representacions

Conclusions:

• La salutació és vivencial, és l’inici de tota relació futura.
• És la clau per la convivència.
• Buscar coses en comú.
• Conèixer els altres.